Erich Wolfgang Korngold |
Compositors

Erich Wolfgang Korngold |

Erich Wolfgang Korngold

Data de naixement
29.05.1897
Data de la mort
29.11.1957
Professió
compositor, director d'orquestra
País
Àustria

Erich Wolfgang Korngold (Brno, 29 de maig de 1897 – Hollywood, 29 de novembre de 1957) va ser un compositor i director d'orquestra austríac. Fill del crític musical Julius Korngold. Va estudiar composició a Viena amb R. Fuchs, A. Zemlinsky, G. Gredener. Com a compositor va debutar l'any 1908 (pantomima "Bigfoot", representada a l'Òpera de la Cort de Viena).

L'obra de Korngold es va formar sota la influència de la música de M. Reger i R. Strauss. A principis dels anys 20. Korngold va dirigir al Teatre de la Ciutat d'Hamburg. A partir de 1927 va ensenyar a l'Acadèmia de Música i Arts Escèniques de Viena (des de 1931 professor; classe de teoria musical i classe de director). També va col·laborar amb articles de crítica musical. El 1934 va emigrar als EUA, on va escriure principalment música per a pel·lícules.

En l'herència creativa de Korngold, les òperes tenen un gran valor, especialment “La ciutat morta” (“Die tote Stadt”, basada en la novel·la “Dead Bruges” de Rodenbach, 1920, Hamburg). Després d'uns quants anys d'abandonament, La ciutat morta es torna a representar als escenaris d'òpera (1967, Viena; 1975, Nova York). L'argument de l'òpera (la visió d'un home que s'afligeix ​​per la seva dona morta i identifica el ballarí que va conèixer amb el difunt) permet que la direcció escènica moderna creï una actuació espectacular. El 1975 el director Leinsdorf va gravar l'òpera (protagonitzada per Collot, Neblett, RCA Victor).

Instrumentat i editat una sèrie d'operetes de J. Offenbach, J. Strauss i altres.

Composicions:

òperes – Anell de Polícrates (Der Ring des Polykrates, 1916), Violanta (1916), El miracle d'Eliana (Das Wunder des Heliana, 1927), Catherine (1937); comèdia musical — La serenata silenciosa (La serenata silenciosa, 1954); per a orquestra – simfonia (1952), simfonietta (1912), obertura simfònica (1919), suite de música a la comèdia “Much Ado About Nothing” de Shakespeare (1919), serenata simfònica per a orquestra de corda (1947); concerts amb orquestra – per a piano (per a mà esquerra, 1923), per a violoncel (1946), per a violí (1947); conjunts de cambra — trio de piano, 3 quartets de corda, quintet de piano, sextet, etc.; per a piano – 3 sonates (1908, 1910, 1930), obres de teatre; cançons; música per a pel·lícules, incloent Robin Hood (1938), Juárez (Juárez, 1939).

MM Yakovlev

Deixa un comentari