Matisos en la música: dinàmica (Lliçó 12)

En aquesta lliçó, parlarem d'un altre mitjà per transmetre emocions: dinàmica (intensitat) de la música.

Ja hem dit que la parla musical és molt semblant a la parla en el nostre sentit tradicional. I una de les maneres d'expressar les nostres emocions (a més del tempo de reproducció de paraules) és una altra, no menys potent: aquest és el volum amb què pronunciem les paraules. Es diuen paraules suaus i afectuoses en veu baixa, les ordres, la indignació, les amenaces i les crides són forts. Igual que la veu humana, la música també pot "cridar" i "xiuxiuejar".

Què creus que uneix l'explosiu anomenat "dinamita", l'equip esportiu "Dynamo" i la cinta "altaveus"? Tots provenen d'una paraula: δύναμις [dynamis], traduït del grec com a "força". D'aquí ve la paraula "dinàmica". Els tons del so (o, en francès, matisos) s'anomenen matisos dinàmics, i la força d'un so musical s'anomena dinàmica.

Els matisos dinàmics més comuns, del més suau al més fort, s'enumeren a continuació:

• pp – pianissimo – pianissimo – molt tranquil
• p – Piano – piano – suau
• mp — Mezzo piano — mezzo-piano — en meru quiet
• mf – Mezzo forte – mezzo forte – moderadament fort
• f – Forte – forte – fort
• ff -Fortissimo – fortissimo – molt fort

Per indicar graus de volum encara més extrems, s'utilitzen lletres addicionals f i p. Per exemple, les designacions fff i ppp. No tenen noms estàndard, normalment diuen “forte-fortissimo” i “piano-pianissimo”, o “tres fortes” i “tres pianos”.

La designació de la dinàmica és relativa, no absoluta. Per exemple, mp no indica el nivell de volum exacte, però que el passatge s'ha de reproduir una mica més fort que p i una mica més baix que mf.

De vegades, la música mateixa t'indica com tocar. Per exemple, com tocaríeu una cançó de bressol?

Això és correcte, tranquil. Com tocar una alarma?

Sí, fort.

Però hi ha casos en què de la notació musical no queda clar quin caràcter va posar el compositor a la peça musical. És per això que l'autor escriu pistes en forma d'icones de dinàmica sota el text musical. Més o menys així:

Els matisos dinàmics es poden indicar tant al començament com en qualsevol altre lloc d'una obra musical.

Hi ha dos signes més de dinàmica que trobareu força sovint. Al meu entendre, s'assemblen una mica als becs d'ocells:

Aquestes icones indiquen un augment o disminució gradual del volum del so. Així doncs, per cantar més fort, l'ocell obre el bec més ample (<), i per cantar més tranquil es tapa el bec (>). Aquestes anomenades "forquilles" apareixen sota el text musical, així com a sobre (especialment sobre la part vocal).

Considereu l'exemple:

En aquest exemple, una bifurcació dinàmica llarga ( < ) significa que la peça s'ha de tocar cada cop més fort fins que acabi el crescendo.

I aquí la "forquilla" (>) que s'afina sota la frase musical significa que el fragment s'ha de tocar cada cop més en silenci fins que acabi el signe del diminuendo, i el nivell de volum inicial en aquest exemple és mf (mezzo forte) i el volum final. és p (piano).

Amb els mateixos propòsits, també s'utilitza sovint el mètode verbal. El terme "Creixent"(crescendo italià, abreujat cresc.) denota un augment gradual del so i"diminuendo“(diminuendo italià, abreujat dim.), o decreixent (decrescendo, abreujat decresc.) – debilitament gradual.

designacions cresc. i tènue. pot anar acompanyat d'instruccions addicionals:

• poc – poc – una mica
• poc a poc – poc a poc – poc a poc
• subito o sub. - immediatament - de sobte
• più – bec – més

Aquí hi ha alguns termes més relacionats amb la dinàmica:

• al niente – al ninte – literalment “al no res”, al silenci
• calando – kalando – “baixant”; alentiu i baixeu el volum
• marcat – marcato – emfatitzant cada nota
• morendo - morendo - esvaint (calmant-se i alentint el ritme)
• perdendo o perdendosi – perdendo – perdre força, caure
• sotto voce – sotto voce – en veu baixa

Bé, en conclusió, m'agradaria cridar la vostra atenció sobre un matís més dinàmic: aquest accent. En el discurs musical, es percep com un crit agut separat.

A les notes s'indica:

• sforzando o sforzato (sf o sfz) – sforzando o sforzato – accent sobtat i agut
• piano forte (fp) - en veu alta, després immediatament en silenci
• sforzando piano (sfp): indica un sforzando seguit d'un piano

Un altre "accent" en escriure s'indica amb el signe > a sobre o a sota de la nota corresponent (acord).

I, finalment, aquí teniu un parell d'exemples on, espero, podreu posar en pràctica tots els coneixements que heu adquirit: