Termes musicals - V
Vacil·lació (it. vachillamento) – fluctuació, tremolor, parpelleig
Vacillant (it. vachillándo), Vacillat (vacilláto) – vibrant (personatge d'actuació en instruments d'arc)
Vagament (és. vagament), vague (vago) – 1) indefinidament, vagament, no clar; 2) bonic, elegant
Vague (fr. wag) – indefinit, vague
Vaguement (vagman) - indefinidament, vagament
valor (fr. Valer), Valoreu (it. valore) – durada del so
Vals (fr. vals), Valzer (it. walzer) – vals
Valse Boston (fr. waltz boston) – dansa de moda dels anys 20. segle 20
vàlvula(anglès valve) – vàlvula, vàlvula, pistó
Trombó de vàlvula (Anglès valve trombone) – trombó amb vàlvules
Trompeta de vàlvula (Vàlvula trompeta anglesa) – tub amb vàlvules
Vàlvula (it. valvola) – vàlvula, vàlvula
Variant (it. variant) _ _
_ _ _ _ _ _
_ _ , Variació, – en (variació alemanya -en), Variació, - i (variació italiana, – i) – variació, –
II Varié (variació francesa) – variat;aire variat (er varie) – tema amb variacions
Varietat (fr. varietat) – tipus d'escenari, teatre
Vodevil (fr. vodevil) – vodevil
Veure retro (lat. vedi retro) – veure al darrera
Veemente (it. vemente), amb veemenza (kon veemenz) - ràpida, desenfrenada, apassionadament, impetuosa
Vehemenz (alemany veemenz) – força, agudesa; amb Vehemenz (mit veemenz) – fortament, bruscament [Mahler. Simfonia núm. 5]
Velato (it. velato) – apagat, velat
Vellutat (it. vellutato), Vellutat (fr. velute), Velvet (velvit anglès), Vellutat (welviti) – vellutat
Veloce (it. veloche), Velocemente (veloçment), amb velocitat (kon velocitá) - ràpidament, amb fluïdesa
Ventilació (alemany ventil) – vàlvula, pistó
Ventilhorn (alemany ventilhorn) – banya amb vàlvules
Ventilkornet (alemany ventilkornet) – cornet -a-piston
Ventilposaune (alemany ventilpozaune) – trombó de vàlvules
Ventiltrompete (alemany ventiltrompete) – trompeta amb vàlvules
Venust (it. venusto) – bonic, elegant
canvi (alemany farenderung) – 1) canvi; 2) alteració
Verbotene Fortschreitungen (alemany: förbótene fortshreitungen) – la prohibició de seguir
Verbreiten
Verbunkos (Verbunkosh) - hongarès folk música
estil ) – autor, compilador de iardes (fr. verge), Verghe ( ell. verge) – varetes (utilitzades quan es juga el címbal , tambor, etc. ) fargressarung) – augment, expansió de Verhallen
(alemany verhallen) - calmar, congelar
Comporta't (alemany verhalten) – restringit; mit verhaltenem Ausclruck (mit verhaltenem ausdruk) – amb una expressivitat moderada [A. Favter. Simfonia núm. 8]
Verkleinerung (alemany Fairkleinerung) – reducció [durada de les notes]
Verklingen (alemany Fairklingen) – disminueix
Verklingen lassen (Fairklingen Lassen) – deixar
Verkürzung (alemany Fairkyurzung) – escurçar
editorial (alemany Fairlág) – 1) edició; 2) editorial
renovació (alemany färlengerung) – allargament
Verlöschend (alemany färlöshend) – esvaint
Vermindert (alemany färmindert) – reduït [interval, acord]
A (guerra del francès), A (farz alemany), vers (vers italià) – vers
torn (alemany farshubung) – pedal esquerre; literalment, el desplaçament de
Diferent (alemany faershiden) - diferent, diferent
Verschleiert (alemany faerschleiert) – velat
Verschwindend (alemany faershwindend) – desapareixent [Mahler. Simfonia núm. 2]
Vers (ang. vees) – 1) estrofa; 2)
canta Versetzungszeichen (alemany faerzetzungszeichen) -
accidentals Verspätung (alemany faershpetung) – detenció
reforç (alemany vershterkung) - amplificació, instruments addicionals, per exemple, Hörner-Verstärkung(herner-fershterkung) – banyes addicionals
Vertatur (lat. vertàtur), veure't (verte) – girar [pàgina]
Flauta vertical (eng. flauta veetikel) – flauta longitudinal
Vertiginós (it. vertiginózo) – marejat [Medtner]
Verwandte Tonarten (it, faerwandte tonarten) – tecles relacionades Molt
( L'anglès varia) - molt
Molt ampli (molt broudli) – molt ample
Molt lliurement (Vary friili) – molt amb llibertat nota Verzögern (alemany farzegern) – frenar, estrènyer
Vezzoso (it. vezzozo) – amb gràcia, afectuosament
Via (it. via) – lluny
Via sordini (via sordini) – eliminar
els muts Vibrafono (it. vibrafon), Vibrafon (vibrafon alemany), Vibràfon (fr.) vibràfon (instrument de percussió)
Vibrant ( it . vibrándo), Vibrato ( vibráto) – actuar amb vibració ,
vibrant Vibració (vibració francesa, vibració anglesa), Vibració (vibració alemanya),
Vibració (it. vibracione) – vibració
Vicenda (it. vicenda) – canvi, substitució, alternança; a vicenda (i vicenda) – al seu torn, alternativament, alternativament
Victoriosa (fr. victorio) – victoriós
Vegeu (lat. vide) – veure
Vegeu - designació. en notes: principi i final de la factura
Vide seqüens (vide sekuens) – vegeu el següent
Vegeu (fr. view) – cadena oberta i buida
Vidula (lat. vidula), Vístula (vístula), Vitula (vítula) – starin, instrument d'arc; el mateix que Fidel
Viel (fil alemany) – molt
de Viel Bogen(alemany fil bógen) – amb un ampli moviment de l'arc
Viel Bogen Wechseln (fil bogen wechseln) – sovint canvia l'arc
Viel Ton (alemany fil ton) – amb un gran so
molts (filet) – molts
Vîèle, vielle (francès vielle) – viella: 1) instrument de corda medieval; el mateix que violeta ; 2) una lira amb una roda giratòria
Viella (it. viella) – viella (instrument d'arc medieval), el mateix que violeta
Vielle organisce (fr. vielle organise) – una lira amb una roda giratòria, cordes i un petit dispositiu d'orgue; Haydn va escriure 5 concerts i peces per a ella
Vierfach
dividit(alemany vierhandich) – 4 mans
Vierklang (alemany vierklang) – acord de setè
Viertaktig (alemany firtaktich) – compta 4 pulsacions cadascuna
quart (alemany viertel), Viertelnote (viertelnote) – 1/4 de nota
Viertelschlag (alemany viertelshlag) – quarts del rellotge
Vierteltonmusik (alemany firteltonmusik) – música de quarts de to
Vierundsechszigstel (alemany firundzehstsikhstel), Vierundsechszigstelnote (firundzehstsikhstelnote) – nota 1/64
Animada (fr. vif) – animat, ràpid, ardent, calent
Vigor (it. vigore) – alegria, energia; amb vigor (amb vigor), vigorós(vigorózo) – alegrement, amb energia
Viola (castellà: vihuela) – vihuela: 1) instrument pissat comú a Espanya als segles XVI i XVII; 16) viola
Vihuela de braç (vihuela de bráso) – viola d'espatlla (instrument d'arc)
Pobletà (francès Vilyazhuá) - rural, rural
Nadala (castellà Villancico) – 1) gènere de la cançó a Espanya dels segles XV-XVI; 15) tipus de cantata; literalment, la cançó del poble
Villanella (it. villanella) – villanella (gènere de cançons a Itàlia al segle XVI-XVII); literalment, una cançó de poble
Violació (ang. vayel) – viola (un instrument antic d'arc)
Viola (viola alemanya) – viola (instrument d'arc), viola
Viola(it. viola) – 1) viola (un antic instrument d'arc); 2) (it. viola, eng. vióule) – viola (instrument modern d'arc); 3) un dels registres de l'òrgan
Viola bastarda (it. viola bastarda) – una mena de viola da gamba
Viola da braccio (viola da braccio) – viola d'espatlla
Viola da gamba (viola da gamba) – 1) viola de genoll; 2) un dels registres de l'òrgan
Viola d'amor (viola d'amore) - viol d'amour (instrument d'arc, popular al segle XVIII)
Viola da spalla (viola da spalla) – viola d'espatlla (una mena de viola da braccio)
Viola di bardone, Viola di bordone(viola di bardone, viola di bordone) – un instrument d'arc semblant a la viola de gamba; Haydn va escriure un gran nombre d'obres per a ell; el mateix que bardone or baríton
Viola petita (viola piccola) – viola petita
Viola pomposa (viola pomposa) - instrument d'arc de 5 cordes (utilitzat per Graun, Telemann)
violi (fr. viol) – viola (instrument antic d'arc)
Viole d'amore (viol d'amour) - viol d'amour (instrument d'arc, popular al segle XVIII)
Violenta (fr. violan), violents (it. violent), amb violència (con violenza) – violentament, furiós
Violeta (eng. vayelit) – varietat. viola d'amour
Violetta (it. Violetta) – nom. violes de mides petites
Violí (Anglès váyelin), violí (violí alemany), Violí (violí italià) -
Violinabend violí (alemany violináband) – solista de violí de concert
Violini primi (Accepta violí italià) – 1r
Violini violins secondi (violini secondi) – 2n violins
Música per violí (alemany violinmusik) - música de violí
Violí piccolo (it. violino piccolo) – vell violí petit
Violí prinno (it. violino primo) – concertino de l'orquestra (1r violinista)
Violinschlüssel (violinschlussel alemany) –
Clau de sol de violó(violoncel francès) – violí
Solo de violó (violó sol) – concertino de l'orquestra (1r violinista)
Violoncel·la (violoncel alemany), Violoncel (violoncel francès), Violoncel (it. violoncel, anglès vayelenchello) – violoncel
Violoncel piccolo (it. violoncel piccolo) – vell. Violoncel de 5 cordes (utilitzat per JS Bach) violí (
it . violone) – contrabaix
violació Virginal _ _
(it. virgola) – la cua de les notes; literalment, una coma
Coma (virgule francesa) – melisma en la música dels segles XVII i XVIII.
Virtuos (Virtuosi alemany), Virtuós (fr. virtuoz), Virtuós (it. virtuoso, engl. vetyuoz) – virtuós
Virtuosita (it. virtuozita), Virtuositat (germ. virtuozitet), Virtuositat (fr. virtuozite), Virtuositat (anglès). vétyuoziti) – virtuosisme, habilitat
Vista (it. whist) – mira, visió; a primera vista (a prima vista) – llegir d'un full; literalment, a primera vista
Vistament (it. vistament), vist (visto) – aviat, ràpidament
Viteu(it. vitae) – cargol d'arc
Viteu (fr. vit), Vitement (vitman) – aviat, ràpidament
velocitat (vites) – velocitat; sense velocitat (san vites) – no ràpidament
Vittoriosament (It. Vittoriozamente) – victoriós, victoriós
victoriós (Vittoriozo) – victoriós, victoriós
Animat (It. Vivache), Vivament (Vivament), viu (Vivo) – ràpid, animat; més que allegro, però menys aviat que presto
Vivacissimo (vivachissimo) - molt aviat
Viva veu (it. viva vóche) – en veu alta
Vivente (it. vivent), amb vivezza (con vivezza),Vivo (vivido) – animat
vocal (veu francesa, veu anglesa), vocal (veu italiana) – vocal
Vocalitzar (vocacions franceses), Vocalizzo (veu italiana) – vocalització
Partitura vocal (veu en anglès skóo) – transcripció vocal i partitura simfònica per a piano i veus
Voce (it. voche) – 1) veu; 2) part de la votació; colla voce (colla voche) – seguir la part de la veu; una veu deguda (a due voci) – per 2 vots; a voce sola (a voche sola) – per a una veu
Voce di petto (it. voche di petto) – registre de pit
Voce di testa (voche di testa) – registre de cap
Veu entonada (it. vbche intotonata) – veu clara
Voce pastosa (voche pastosa) – veu flexible
Voce rauca (voche ráuka) – veu ronca
Voces iguals (llatí voces ekuales) - veus homogènies (només masculins, femenins, nens)
Voces inaequales (lat. voces inekuales) – veus heterogènies
Voces musicals (lat. voces musicales) – síl·labes de solmització (ut, re, mi, fa, sol, la)
Vogelstimme (alemany fógelshtimme) – veu d'ocell; wie eine Vogelstimme (vi aine fógelshtimme) – com el cant dels ocells [Mahler. Simfonia núm. 2]
Voglia (it. Volya) – desig; una voluntat (i volya) – a voluntat; amb voluntat(kon volya) – apassionadament, apassionadament
Veu (eng. veu) – veu
Banda de veu (banda de veu) – conjunt vocal de jazz
Veu de gran brúixola (veu sobre grans camps) – veu d'una àmplia gamma
Veu líder (eng. líder de veu) – veu
liderant Voilé (fr. voile) – sord, apagat
Veí (fr. voisin) – relacionat, relacionat [to]
Veu (fr. vá) – veu
Voix blanca (va blanca) – veu blanca (sense timbre)
Voix de poitrine (vá de puatrin) – registre de pit
Voix de tête (vu de tet) – cap registre
Voix sombré (vu sombr) – veu fosca
Voix celeste (vá seleste) – un dels registres de l'orgue, literalment, la veu celestial
Voix mixtes (fr. voie mixed) – veus mixtes
Vokal (vocal alemany) – vocal
Música vocal (música vocal alemanya) – música vocal
volant (it. Volando) – volant, fugaçment, aletejant
Volante (volante) - volant, aleteig
Volata (it. voláta); volàtina (volatina) – roulade
Vol joyeux (francès vol joieux) - vol alegre [Skryabin]
Himne (Volkslid alemany) – Nar. cançó
Volkston (alemany folkston) – parelles. personatge [en l'art]; sóc Volkston(alemany folkston) - en l'esperit de l'art popular
Volkstümlich (alemany fólkstümlich) - popular, popular
Volksweise (alemany folksweise) – melodia popular
Complet (alemany fol) – ple
Voiles Werk (alemany folles werk) - el so de "orgue complet" (org. tutti)
Voiles volles Zeitmaß (alemany fólles zeitmas) - estrictament en tempo i ritme
Volltönig (alemany foltenich) – sonorament
Voluntat (fr. volonte) – 1) voluntat; 2) desig, caprici; à volonté (i voluntat) – a voluntat, com vulguis
Volta (it. Volta) – 1) vegades; primera vegada (prima volta) – 1a vegada; segona vegada (segona volta) – 2a vegada; tensió deguda(due volte) – 2 vegades; 2) Starin, ball ràpid
Gira (it. voltare), voltatge (voltat) – girar, girar
Voltar la pàgina (voltare la pàgina) – passar pàgina
Volti (volta) – girar [pàgina]
Volti immediatament (volta subito) - gira immediatament
Volteggiant ( it . voltedzhándo), Volteggiato (
volteggiat ) - ràpid, flexible, fàcil , volum anglès) – I) volum; 2) Volum Voluntariat
(Anglès Volenteri) – composicions lliures per a orgue sol, interpretades a l'Església Anglicana
Voluptuós (francès voluptuyo) – amb plaer
Volgut (It. voluta) – rínxol de la caixa de clavilles
Vom Anfang (alemany fom ánfang) – primer
Vom Blatt Spielen (alemany . fom blat spielen) – jugar des del llençol
Von hier an (alemany von hir an) - des d'aquí [reproduir]
Vorausnahme (foráusname alemany) –
Vorbereiten (alemany forbereiten) – preparar, preparar
Vordersatz (alemany forderzats) – 1a frase del període musical
predecessor (forjador alemany) – 1a veu del cànon
Vorgetragen (forgetragen alemany) – actuar; per exemple,innig
Vorgetragen (innih forgetragen) - actuar amb sinceritat
Vorhalt (alemany forhalt) – detenció
Prèviament (alemany per ella), vorhin (forhin) – abans, abans d'això; wie vorher (vi per ella), wie vorhin (vi forhin) – com abans
Darrer (alemany forich) – antic
Voriges Zeitmaß (foriges tsáytmas) – temps anterior
Vorsänger (forzenger alemany) – va cantar
suggeriment (forshlag alemany) -
nota de gràcia Vorschlagsnote (alemany forschlagsnote) – nota auxiliar
preliminars (alemany forshpiel) – preludi, introducció
Vortanz(fórtants alemanys) –en un parell de balls– la primera, generalment lenta
Conferència (alemany fórtrag) – actuació de
Vortragsbezeichnungen (alemany fórtragsbezeichnungen) – signes de rendiment
endavant (alemany fórvaerts) – davanter, amb
pressió
Vorzeichen (alemany fortsayhen), Vorzeichnung (fortsayhnung) - accidentals en la clau
Vox (lat. vox) – veu
Vox acuta (vox akuta) - veu alta
Vox humana (vox humana) .- 1) veu humana; 2) un dels registres d'òrgans
Vox angelica (vox angelica) – un dels registres de l'orgue, literalment, la veu angèlica de
Vox virginea(vox virgina) – un dels registres de l'orgue, literalment, la veu de la noia
veure (fr. vuayé) – vegeu [pàgina, volum]
Vue (fr. vu) – mira; A primera vista (a premier vue) – [play] d'un full; literalment, a primera vista
Vueta (it. vuota) – buit [instrucció per tocar amb una corda oberta]
Vuota battuta (vuota battuta) – pausa general; literalment, un ritme buit Verklingen lassenbr /bb/bbr /bb/b
