Orquestra Filharmònica de Munic (Münchner Philharmoniker) |
Orquestres

Orquestra Filharmònica de Munic (Münchner Philharmoniker) |

Filharmònica de Münchner

ciutat
Munic
Any de fundació
1893
Un tipus
orquestra

Orquestra Filharmònica de Munic (Münchner Philharmoniker) |

L'Orquestra Filharmònica de Munic va ser fundada l'any 1893 per iniciativa de Franz Keim, fill del propietari d'una fàbrica de pianos, i originalment es va anomenar Orquestra Keim. Des dels primers anys de la seva existència, l'orquestra va estar dirigida per directors tan famosos com Hans Winderstein, Hermann Zumpe i l'alumne de Bruckner Ferdinand Löwe. Gràcies a això, l'orquestra va demostrar un alt nivell d'actuació, i el seu repertori era molt extens i incloïa un gran nombre d'obres de compositors contemporanis.

Així mateix, des dels inicis, la part més important del concepte artístic de l'orquestra va ser la voluntat de fer accessibles els seus concerts a tots els segments de la població, gràcies als programes d'actuació i una política de preus democràtica.

El 1901 i el 1910 l'orquestra va interpretar per primera vegada la quarta i vuitena simfonia de Gustav Mahler. Les estrenes es van fer sota la direcció del mateix compositor. El novembre de 1911, sis mesos després de la mort de Mahler, l'orquestra dirigida per Bruno Walter va interpretar per primera vegada la Cançó de la Terra de Mahler. Poc abans, el grup va ser rebatejat com a Orquestra de la Societat de Concerts.

De 1908 a 1914 Ferdinand Löwe es va fer càrrec de l'orquestra. L'1 de març de 1898 va tenir lloc a Viena sota la seva direcció una interpretació triomfal de la Cinquena Simfonia de Bruckner. En el futur, Ferdinand Loewe va dirigir repetidament les obres de Bruckner i va crear la tradició d'interpretar les simfonies d'aquest compositor que existeix fins als nostres dies.

Durant el mandat de Sigmund von Hausegger (1920–1938) com a director musical de l'orquestra, l'orquestra va ser rebatejada com a Orquestra Filharmònica de Munic. Entre 1938 i 1944, l'orquestra va estar encapçalada pel director austríac Oswald Kabasta, que va desenvolupar de manera brillant la tradició d'interpretar les simfonies de Bruckner.

El primer concert després de la Segona Guerra Mundial va ser obert per Eugen Jochum amb una obertura al somni d'una nit d'estiu de Shakespeare de Felix Mendelssohn, la música del qual va ser prohibida sota el nacionalsocialisme. En els anys de la postguerra, mestres tan destacats com Fritz Rieger (1949–1966) i Rudolf Kempe (1967–1976) van dirigir l'orquestra.

El febrer de 1979, Sergiu Celibidache va dirigir la seva primera sèrie de concerts amb l'Orquestra Filharmònica de Munic. El juny del mateix any, va esdevenir el director musical de la banda. Juntament amb Sergiu Celibidache, l'Orquestra de Munic ha recorregut moltes ciutats europees, així com Amèrica del Sud i Àsia. Les interpretacions de les obres de Bruckner, que van tenir lloc sota la seva direcció, van ser reconegudes com a clàssiques i van augmentar notablement el prestigi internacional de l'orquestra.

Des de setembre de 1999 fins al juliol de 2004, James Levine va ser director principal de la Filharmònica de Munic. Amb ell, els músics de l'orquestra van fer llargues gires per Europa i Amèrica. El gener de 2004, el mestre Zubin Mehta es va convertir en el primer director convidat de la història de l'orquestra.

Des del maig de 2003 Christian Thielemann és el director musical de la banda. El 20 d'octubre de 2003, l'Orquestra Filharmònica de Munic va tenir l'honor d'actuar davant el Papa Benet XVI al Vaticà. El concert va ser escoltat per 7000 convidats, i el mestre Tieleman va estar a l'estand del director.

Directors musicals:

1893-1895 – Hans Winderstein 1895—1897 — Alemany Zumpe 1897-1898 – Ferdinand Loewe 1898-1905 – Felix Weingartner 1905—1908 — Georg Schneefoigt 1908-1914 – Ferdinand Loewe 1919-1920 – Ferdinand Loewe 1920 – 1938-1938 -1944 — Osvald Cabasta 1945-1948 — Hans Rosbaud 1949—1966 — Fritz Rieger 1967-1976 — Rudolf Kempe 1979—1996 — a Sergiu Celibidake 1999-2004 — James Levine 2004 — Lorraine 2012 — 2012 — 2014—2015 Valeri Abisalovich Gergiev

Font: mariinsky.ru

Deixa un comentari