Repercussió |
Condicions musicals

Repercussió |

Categories del diccionari
termes i conceptes

de lat. repercussió - reflexió

1) En la doctrina de la fuga en un estil estricte (J. Fuchs i altres), el següent després de l'exposició, la celebració del tema i la resposta a totes les veus (alemany Wiederschlag, zweite Durchführung), la reproducció de l'exposició amb contrapuntístic. canvis, gènere polifònic. variacions en l'exposició (en la musicologia moderna, el terme no s'utilitza; el concepte de "R." s'apropa al concepte de contraexposició fuga). A la veu que va presentar el tema a l'exposició se li encarrega la resposta en R. (i viceversa); el tema i la resposta en R. s'introdueixen (més sovint en dissonància) després d'una pausa o per un salt sobre un interval ampli, de manera que el cor entrant. la veu sonava en un registre diferent del seu rang; a R., són possibles transformacions del tema (p. ex., augment, conversió), l'ús d'una stretta (generalment menys energètica que en la secció posterior de la forma) i altres mitjans de desenvolupament i variació. R. acostuma a seguir l'exposició sense cesura; R. i la part final de la forma (reprise, final stretta, die Engführung) sovint estan separades per una cadenza. Vegeu, per exemple, Toccata i fuga per a orgue de Buxtehude en fa-dur: exposició – compassos 38-48; R. – compassos 48-61; conclou. part de la mesura 62. En grans fugues, poden haver-hi diverses. R.

2) En el cant gregorià, després de les finalis, el to de referència més important és el mode, el so, en el qual es concentra la melòdica. tensió (també anomenada tenor, tuba). Apareix més sovint que altres sons; en molts himnes salmòdics. personatge, s'hi fa una llarga recitació. Es troba per sobre de la finalis, separada d'ella per un interval definit en cadascuna de les modalitats (d'una tercera menor a una sisena menor). Main el tok del mode (finalis) i R. determinen la filiació modal de la melodia: en el mode dòric, finalis d i R, i en el mode hipodorià, d i f, respectivament, en el mode frigi, e i c , etc.

Referències: Fux J., Gradus ad Parnassum, W., 1725 (traducció a l'anglès – Steps to Parnassus, NY, 1943); Bellermann H., Der Contrapunkt, B., 1862, 1901; Bussler L., Der strenge Satz, B., 1905 Teppesen K., Kontrapunkt, Kbh., 1885, Lpz., 1925. Vegeu també lit. a l'art. Cant gregorià.

VP Frayonov

Deixa un comentari