Termes musicals - F

F (alemany, anglès ef) – 1) designació de lletra. so fa; 2) clau de baix, tecla fa
Fa (it., fr., eng. fa) – so fa
Faburden (ang. fabeedn) – ang. una mena de foburdon (starin, polifonia)
Cares d'un accord (francès fas d'en akor) – inversions de la
Facetament acord (it. fachetamente), Faceto (facheto), amb facezia (con fachecia) - divertit, juganer
Facezia (fatxecia) – broma
fàcil (it. facile, fr. faile, eng. facile) – fàcil
Facilitat (it. facilita), Facilitat (fr. atraccions), Facilitat (eng. feiliti) – lleugeresa
Fackeltanz(alemany fakeltanz) – ball de torxes, processó amb torxes
projecte de llei (factures en francès, fekche en anglès), Factura (textures alemanyes) – 1) textura, escriptura, estil; 2) la producció d'instruments musicals
Fado (fado portuguès) - cançons populars portugueses de principis del segle XIX.
fagot (fagot alemany), Fagotto (It. fagot) – fagot
Faites vibrer (vibre gras francès) - vibrar (agafar el pedal)
Fa-la (italià f-la) – als segles XVI-XVII. petites obres vocals polifòniques amb tornades onomatopeiques
Caigudes unmöglich (alemany false unmöglich) - si és impossible [de realitzar]
Falsa musica(lat. música falsa) – música falsa; per edat de casament. terminologia, música amb alteracions no previstes per les normes; el mateix que musica falsa, musica ficta
Incorrecte (alemany fals), Fals (fole anglès), fals (italià fals) – fals
Falsett (falseet alemany), Falset (it falseetto, anglès foleetou) – falset
Fals bordó (it. falso bordone) – fobourdon (una mena de polifonia antiga)
Fanàtic (it. fanatico) – fanàticament
fantasia (cat. Fantasia) – 1) fantasia, caprici, caprici; 2) als segles XVI-XVII. peça instrumental – imitació del magatzem
Fandango (fandango espanyol) – Dansa espanyola
Fanfara(fanfàrria italiana), Fanfàrria (fanfàrria francesa, fanfàrria anglesa), Fanfàrria (fanfàrria alemanya) – 1) fanfàrria; 2) instrument de vent de coure; 3) a França i Itàlia també una banda de música.
Luxós (fantasia francesa), Fantasia (fantasia italiana, fantasia anglesa) – fantasia (obra musical)
Fantàstic (fantasia anglesa), Fantàstic (fantasia italiana), Fantàstic (Ficció francesa) – fantàstic, capritxos
ball alegre (fr. farandole) – farandole (ball de la Provença)
Farsa (fr. farsa, anglès faas), farsa (it. farsa) – farsa
Farcitura(farsitur francès) - la inclusió d'elements extraculturals a la música d'església (un terme del segle XVI)
Diadema (it. Fasha) - la closca dels instruments de corda
Ràpid (alemany ràpid) - gairebé, amb prou feines
Ràpid (Anglès ràpid) - amb força, ràpidament, aviat
Fixar-se (ang. fastn) – adjuntar
Tanca el silenci (mut ràpid) – posar-se en silenci
Ràpidament (it. fastosamente), Fastoso (fastoso) – genial, magnífic
Factura (it. fattura) – textura, lletra, estil
Fausse, fals (fr phos, fo) – fals, fals
Faussament (fr. fosman) – fals
Nota de Fausse (fr. phos note) – nota falsa
Fausse quinte(francès fos kent) - cinquena reduïda (segons la terminologia de Rameau)
Distorsionar (fr. fosse) – fals
Relació de Fausse (fr. fos reliason) –
Fausset llista (fr. fosse) – falset
Fauxbourdon (fr. faux bourdon) – fobourdon (una mena de polifonia antiga)
favorit (fr. favori), Favorit (it. favorito) – estimat, estimat
Festa (ang. puny) – festival
Febrerment (it. febrilment) – animat, emocionat
Feerie (fr. faeri) – extravagància
Feerique (faerik) – encantador
Feierlich (alemany Feierlich) – solemnement, festivament
Feldpfeife(alemany feldpfayfe) – starn, un tipus de flauta petita
Fender baix (eng. fende bass) – Fender baix, orquestra de jazz
instrument Fermament (it. fermament), amb fermesa (amb farmezza), Atura (fermo) – dur, fermament, amb confiança
Fermata (it. fermata), Atura (alemany fermate) – fermata
Tancat (fr. granja) – fermament, fermament, amb confiança
Tancat (fr. ferme) – tancat [so]
Falguera (falguera alemanya) – lluny
Femení (fairne) – distància; aus der Feme (aye der ferne) – des de la distància
Ferotge (it. feroche) – feroçment, violentament, salvatgement
Fervidament(It. Justament), Fervido (Fervido) - calent, ardent
Fervor (It. Fairvore) – calor; amb fervor (kon fairvore) - amb calor, sentiment
Fest (Festa alemanya) - fort, dur
Festes Zeitmaß (fastes tseitmas) – exactament al ritme
Fest (festa alemanya) – festival
Festant (it. ràpid), festiu (festí), Festosament (ràpidament), Festoso (festós), amb festivitat (con festivitat) – festiu, alegre
Festivita (festivita) – festival
festival (festival italià, francès, festival anglès) – festival
Festlich(alemany fastlich) - festiu, solemne
Festa (fr. fat) – festival
Feuer (alemany feuer) – foc, ardor, ardor; mit Feuer (mit feuer), Feurig (feurich) – calent, amb foc
Feuille d'àlbum (francès fay d'album) – una fulla de l'àlbum
Fiaccament (it. fyakkament), amb fiacchezza (con fyakketsza) - feblement, cansat
fiasco (it. fiasco) – fiasco, fracàs, fracàs [d'una obra de teatre, artista]
Fiat (it. fiata) – vegades, per exemple, una fiata (una fiata) – 1 vegada
Fiato (it. fiato) – respiració; instrument da fiato (instrument da fiato) - Fiats instrument de vent (fiati) – instruments de vent
Violí (ang. fidl), Fidel, Fiedel (alemany fidel), Fidula (lat. fidula) – fidel (instrument antic d'arc)
confiança (it. fiducha) – confiança; amb fiducia - amb confiança
Orgullós (francès fier), Foc (focista), Fierament (it. fierament), ferotge (fiero), amb fierezza (con fierezza) – orgullós, orgullós
Fièvreux (fr. fievre) – febrilment, emocionat
Fife (fife anglès), Fifre (fr. fifr) – una flauta petita (utilitzada en una banda militar)
Cinquè(cincs anglès) – cinquè; literalment, 5è [so]
figura (cifres alemanyes), figura (figura italiana), Figura (figures franceses, figue anglesa) – figura [melòdica, rítmica]
Música figurativa (Música figurativa alemanya) - un tipus de música polifònica
Figura obliqua (lat. figura d'aparença) – en notació mensural, característica que n'uneix a diversos. notes
Figuració (figuració francesa, figuració anglesa), Figuració (figuració alemanya), Figuració (it. figuratione) – figuració
Baix figurat (eng. figed bass) – baix digital
Filando (it. filando), Fil (filat), Filare(filar), Filer le son (fr. filet le son) – suportar el so, fresar
Filharmònica (it. filharmònica) – filharmònica
Filarmònic (filharmònica) – 1) filharmònica; 2) amant de la música
Dossier (filet francès) - mòlt [so]
filet (filet francès), Filet (filetto italià) – bigoti d'instruments d'arc
Omple (filet anglès) – improvisar amb música de jazz durant una pausa (instruccions per a la bateria); ompliu literalment
Omplir (Anglès phil out) - en la música de jazz - emfatitzen precisament el patró rítmic de la melodia (instrucció a la bateria)
Final (Feng francès), Final (multa italià) – el final; Al Fine(al fine) - fins al final
Fini (Fini francès), Finalment (Finito italià) – acabat
Acabar (Finir francès), Finire (Finire italià) – acabar
final (final francesa), Final (final italiana, final anglesa), Final (final alemanya) – final
Finals (lat. finalis) - el to final del cant gregorià
Finesa (it. finezza) – subtilesa, refinament; con Finesa (con finezza) -
Fingerboard subtilment (anglès finge bood) – coll d'instruments de corda; al diapasó (et de finge bood) – [tocar] al diapasó amb instruments d'arc
destresa manual(alemany fingerfartichkait) - fluïdesa dels dits
digitació (English fingering) – 1) tocar un instrument musical; 2)
Fingersatz digitació (alemany fingerzatz) -
Fino digitació, aleta * (It. Fino, Fin) – do (preposició)
Finto (It. Finto) – fals, imaginari, artificial
Fiocheto (It. Fyoketo), Fioco (Fioko), amb fiochezza (kon fioketstsa) – ronc, ronc
Fioreggiando (it. fiorejando) – decorar el cant amb melismes
Fioretti (it. fioretti) – decoracions, coloratura
Florós (it. fiorito) – decorat
Floració (fioritura), Fioritura(francès fiorityur) –
Primera nit decoració (fastnight anglès) – estrena
Fischio (italià fiskio) – I) xiular; 2) xiulet; 3) canonada
Fístula (alemany puster) – falset
Fístula (lat. fístula) – pipa, flauta
flaix (flauta francesa) – cop amb dos pals al tambor
Flagel·lo (it. flagello) – flagell (instrument de percussió); el mateix que frusta
Flageolet (flageolet francès, flageolet anglès), Flageolett (flageolet alemany), Flagiolet (flagioletto italià) – 1) flageolet en instruments d'arc i arpa; 2) tipus de flauta antiga; 3) flauta; 4) un dels registres de l'òrgan
Flageolettöne (flageolettene alemany), Tons flageolets(tons de flagelets anglesos) – sons de bandera
flamenc (flamenc espanyol) – Estil andalús. nar. cançons i danses
ampolles (alemany flushen) - ampolles (instrument de percussió)
Plànol (Anglès plana) – plana
Flatté (plat francès), Aplanament (flat) – una mena de vell, melisma
Quinta plana (Anglès flatid fifts) - baixant les estupes de V, en música de jazz
Flatterzunge (alemany flutterzunge) - una tècnica per tocar un instrument de vent sense canya (un tipus de tremolo)
Flautant (it. Flautant), Flautat (flautato) – 1) tocar amb un arc prop del coll (imitant una flauta); 2) de vegades la designació del flageolet en els instruments d'arc
Flautí(it. fluutino) – petit. flauta, flageolet (instrument)
Flauta (it. flauto) – flauta: 1) instrument de vent-fusta
Flauto a becco (flauto a backco) – tipus de flauta longitudinal
Flauto alt (flauta alt) – flauta alt
Flauto baix (flauta baixa) - flauta baixa (albiziphone)
Flauto d'amor (flauto d'amore) – vista de la flauta vella
Flauto di Pane (flauto di Pane) – Flauta de pan
Flauto dret (flauto diritto) – flauta longitudinal
Flau piccolo (flauto piccolo) - flauta petita
Flauto traverso (flauto traverso) – flauta transversal
Flauto vertical(flauto vertical) – flauta longitudinal; 2) un dels registres de l'òrgan
Flebile (it. flebile) – lamentablement, tristament
Flessatone (it. flessatone), Flexaton (flexatone alemany), Flex-à-to (flexatone francès), Flex-a-to (Anglès flex -a-tone) – flexatone (instrument de percussió)
Flexible (it. flessibile) – de manera flexible, suaument
Fleurettes (fr fleurette) – notes de curta durada en contrapunt; Literalment flors
Flicorno (it. flicorno) - byugelhorn (família d'instruments de metall)
Flicorn contralt (flicorn contralt) –
altohorn Flicorno tenore (flicorno tenore) – trompa de tenor
Fließend(Fleesend alemany) - suaument, de manera mòbil
Flödel (Fledel alemany) - bigotis als instruments d'arc
Floridus (lat. floridus), Florit (it. florido) – florit, decorat
Floscio (it. flosho) – suau, lent
flauta travessera (alemany . flauta) – flauta: 1) instrument de vent fusta; 2) un dels registres de la
Flötenwerk orgue (alemany fletenwerk): un petit òrgan amb veus labials
Flot lluminós (francès flo lumineux) – una ona lluminosa, un rierol [Scriabin. "Prometeu"]
flotar (flota alemanya) - àgil, animada
Flotant (flotan francès), més calent (flrte) - suaument, balancejant-se
Floreix (Englès flarish) - fanfàrria
Flor de trompetes (florir les trompetes) - carcassa, cerimònia solemne
Que flueix (anglès flowing) – fluint, suaument; amb arc fluent (Arc que flueix Uyz) - condueix suaument amb un arc
Flüchtig (alemany fluhtich) - amb fluïdesa, fugaçment
Conduits de fums (Anglès flu-pipes), Flue- treballar (fluowok) - tubs labials de l'òrgan
ala (flugel alemany) – 1) piano; 2) el nom antic dels instruments de corda de teclat
Flügelharfe (alemany flugelharfe) – arpanetta
Flügelhorn (alemany fliscorn) - fliscorn (instrument de metall)
Fluid (fluid francès) - fluid, suaument
Fluidenza (it. Fluizza) – suavitat;amb fluidesa (con fluidetstsa) – fluid, suaument
Flüsternd (alemany flusternd) - en un xiuxiueig
Flauta (flauta anglesa) – flauta: 1) instrument de vent fusta; 2) un dels registres d'òrgans
Flauta (flauta francesa) – flauta: 1) instrument de vent fusta
Flûte à bec (flauta a esquena) – un tipus de flauta longitudinal
Flûte à coulisse (flauta francesa una escena) – jazz, flauta
Flûte allemande (almand de flauta) – it. flauta (com s'anomenava la flauta transversal al segle XVIII)
Flûte alto (flauta contralta) – flauta contralta
Flûte basse (flute bass) - flauta baixa (albiziphone)
Flûte d'amour (flute d'amour) - un tipus de flauta antiga
Flûte de Pan(flauta de Pan) – Flauta de Pan
Flûte douce (flauta dolça), Flauta dreta (flauta druat) – flauta longitudinal
Flûte traversière (flauta traversière) – flauta transversal
Flûte traversière à bec (flute traversier a back) – un tipus de flauta transversal; 2) un dels registres de l'òrgan
Aleteig de la llengua (anglès flate tongin) - la tècnica de tocar un instrument de vent sense canya (un tipus de tremolo)
Flux en grelle (French grip en grelle) - la tècnica de tocar l'arpa (glissando amb una ungla a la caixa de ressonància)
Focus (it fóko) – foc; amb foc (con foc), Focoso (focoso) – amb foc, ardor
Foglietto(it. foletto) – 1) orc. part del 1r violí, on s'inscriuen les parts dels altres instruments (substitueix la partitura); 2) una rèplica del 1r violí, inscrita en petites notes a les parts d'altres instruments amb una pausa llarga; literalment un full de
Full (it. foli) – full, pàgina
Foglio al revers (foglio verso) – al revers del full
temps (fr. foie) – vegades; fois deux (de fois) – 2 vegades
Folâtre (francès folatr) - enèrgicament, juganer
Fes una pausa (Pausa de foil alemany) – [següent] sense interrupció
foli (Folia portuguesa) – antiga cançó de ball portuguesa
Boig (it. Folle), amb bogeria (Folman francès) – bogeria
Fond(font francès), Fons (It. Fundo) - la coberta inferior dels instruments de corda
Fondament (It. Fondamento) – part de baix en polifonia
Fond d'orgue (fons d'org en francès) – la veu labial [oberta] principal de l'orgue
fosa (fr. fondue) – esvaint, fonent [Ravel]
Força (fr. força, eng. foos) – força; a tota la força (fr. i aquí força) – amb tota la força; amb força (anglès uyz foos) – amb força, amb el significat de
Forquilla (fok anglès) – un diapasó; literalment forquilla
Forlana (it. forlana), furlana (furlana) – antic italià. dansa
Formulari (formes alemanyes), Formulari (Anglès Foom), Forma(it. forma), Forma (fr. formes) – forma
Formenlehre (alemany formenlere) - la doctrina de la música. formes
Fort (fr. fort), Fort (it. forte) – fortament
Forte possible (forte poseybile) - tan fort com sigui possible
Fortepiano (it. pianoforte) – piano; literalment en veu alta - en silenci
fortíssim (fortissimo) – molt fort
Fortsetzend (alemany fortzetzend) – continua
Fortspinnung (alemany fortspinnung): desenvolupament d'una melodia a partir de la temàtica primària. element ("gra")
Forza (it. força) – força; amb força (confort) – fortament; amb tota Forza(con tutta forza) – tan fort com sigui possible, amb tota la força
Forzando (it. forçant), Forçar (forzar), Forçat (forzato) – accentuar el so; el mateix que sforzando
Foudroyant (Foudroyant francès) - com un tro [Scriabin. Sonata núm. 7]
Fut (francès fue) - flagell [instrument de percussió]
Ardent (fuga francesa) – violentament, impetuosament
Tònica Fourchette (Tònica de bufet francesa) - diapasó
Subministrament (accessoris francesos) – poció (mixta, registre d'orgue); el mateix que ple jeu
Quatre (Fóos anglès) – fours, alternança de solistes en 4 compassos (en jazz)
Quart (peus anglesos) – quart; literalment, 4t [so]
acord de quatre-tres (anglès fotsrikood) – terzkvartakkord
Foxtrot (Anglès foxtrot) – foxtrot (ball)
Fràgil (francès fragile) – fràgil
fragment (fragman francès), Framment (frammento italià) – fragment
Francaise (francès francaise) - el nom de la dansa country a Alemanya
Francament (it. francament), Franco (franco), amb franchezza (con francetsza) - audaçment, lliurement, amb confiança
enamorat (fr. frappe) – 1) baixar la batuta del director per decretar. batec fort de la mesura; 2) accentuat
Frappez les accords sans lourdeur (francès frape lez akor san lurder) - tocar acords sense excessiva pesadesa [Debussy]
frase (it. frase) – frase
Fraseggiant (it. phrasedzhando) – fraseig clarament
Frauenchor (alemany frauenkor) – cor femení
francès (alemany francès) - amb valentia, desafiament
Fredament (it. fredament), Fred (Freddo), amb Freddezza (con freddetsza) – fred, indiferent
Fredon (fr. fredon) – 1) cor; 2) tril
Brunzit (fredone) – cantar
Gratuït (anglès gratuït), Amb llibertat (Lliurement), Gratuït (alevins alemanys) - lliurement, naturalment
Lliure a temps (Anglès gratuït a temps), Frei im Takt (Alemany fregit im mesura) – rítmicament lliure
Freier Satz (fregidora alemanya Zatz) – estil lliure
Frémissant (P. Fremisan) – amb reverència
trompa (Hóon francès anglès) – 1) Trompa francesa; 2) banya de caça
Frenètic (it. frenetiko) – frenèticament, frenèticament
Frescament (it. fraskament), fresc (fresco), amb freschezza (con frasketstsa) – fresc
Frescor (frasketstsa) – frescor
Fresc (Anglès fresc), Recentment (recentment) – fresc
Frets (eng. trasts) – trasts en instruments de corda pinçada
Fretta (it. fretta) – pressa, pressa; amb fretta (amb fretta), ràpidament(en fretta), Frettoloso (frettolóso) – precipitadament, precipitadament
Frettando (frettando) – accelerant
Freudig (Alemany Freudich) - alegrement, alegrement
Fricassea (fricase francesa) – 1) l'antic nom del popurrí còmic; 2) rotllo de tambor, que serveix de senyal per a la recollida
Tambor de fricció (tambor de fricció anglès) - un instrument de percussió (el so s'extreu fregant lleugerament un dit humit a la membrana)
Frisen (alemany Frisch) - fresc, alegre
Friska (Frisch hongarès) – 2- Jo, la part ràpida del
chardash Frivolo (it. frivolo) – frívolament, frívolament
Granota (granota anglesa) – bloc d'arc; amb la granota(uize de frog) – [jugar] a la
Bloc Froh (alemany fro); Feliç (frelich) - divertit, alegre
Froh und heiter, etwas lebhaft (alemany fro und heiter, etwas lebhaft) – alegre, divertit, força animat [Beethoven. "Satisfacció amb la vida"]
Froidement (francès fruademan) – fred, indiferent
Final divertidíssim (Anglès fróliksem finali) – final juganer (frisky) [Britten. simfonia simple]
granota (alemany frosh) – bloc d'arc; sóc Frosch (estic fresc) – [jugar] al
bloc Frotter amb la pouce (francès frote avec le pus) – frega amb el polze (recepció de tocar el tamborí) [Stravinsky. "Julivert"]
Frega(Frote francesa): una manera d'extreure el so fregant una placa contra una altra.
Frotola (it. frbttola) – una cançó polifònica dels segles XV-XVI.
Fruher (Alemany Frewer) - abans, abans
Früheres Zeitmaß (Fryueres Zeitmas) – el mateix ritme; wie früher (wie fruer) – com abans
Frullat (it. frullato) - la tècnica de tocar un instrument de vent sense canya (un tipus de tremolo)
Fut (it. Frusta) – un flagell (instrument de percussió); el mateix que flageilo
fuga (lat., It. fuga), Fuga (fuga alemanya), Fuga (French fug, English fug) – fuga
Fuga doble (It. fuga doppia) – doble fuga
Fuga libera (liber fuga),Fuga sciolta (fuga sholta) – fuga lliure
Fuga obligada (fuga obbligata) – fuga estricta
Fugara (it. fugara) – un dels registres d'orgue
Fugato (it. fugato) – 1) fuga; 2) un episodi en forma de fuga
Fugentema (alemany fugentema) – el tema de la fuga
Fughetta (fughetta italià) - una petita fuga
Fugué (fuga francesa) – fuga
Führer (Führer alemany) – el tema de la fuga; 2) la veu inicial del cànon; 3) una guia de concerts i òperes
Fulgurant (fr. fulguran) – escumós [Scriabin. "Prometeu"]
Complet (Anglès complet) – complet
Arc complet (arc ple) – (jugar) arc complet
Orgue complet(anglès full ogen) - el so d'un "orgue complet" (orgue tutti)
Fonamentalbaß (baix fonamental alemany): el baix principal
Funebre (funebre italià), Funebre (francès funebr) – dol, funeral; marche funebre (fr. march funebr), marcia funebre (it. march funebre) – marxa fúnebre
Funeral (fr. funerai) – processó fúnebre
Funeral (eng. funerel) – funeral, servei funerari
Funeral (it. funeral), Funerària (angl . funieriel) – funeral, dol
Funesto (it. funesto) – ombrívol, lamentable
Fünflinensystem (funflinensistem alemany) – Personal de 5 línies
Funfstufige Tonleiter(alemany funfshtufige tonleiter) - escala pentatònica, trast de 5 passos
funky (Anglès funky): una gran desviació del temperament. construint en alguns estils de música de jazz
Funcions (it. funtioni) – concerts espirituals, oratoris
Foc (it. fuoko) – foc; amb fuòco (con fuoco) – amb calor, ardent, apassionadament
Für (pell alemany) - per, en, per
Fúria (Führer francès), fúria (It. Fúria) – ràbia; amb furia (amb furia), furiós (furiós), Boig (Furier francès), Furiós (Fúries anglès) - furiously, furiously
Furiant (Furiant txec) – Txec. nar. dansa
furor(it. furor) – 1) ràbia, ràbia; 2) Furor
Fusa (llatí Fuza) – 7a durada més llarga de la notació mensural
Coet (Fuze francès) – pas ràpid
Fuyant (Fuyang francès) - relliscar, relliscar [Debussy]